Viure sense saber el dia que és. Envoltada de natura. Acaronada pel so salvatge de la vida. Enlluernada per la bellesa infinita del planeta. Il·luminada pels astres que orquestren vida.
Viure sense pensar si tinc o no tinc. Si vull o no vull. Si faig o no faig. Viure a cada instant sentint què flueix en mi. Lliure. Sense cadenes. Amb l’única vocació de servir la meva felicitat, que no és res més que irradiar-la per transmetre-la als altres.
Viure per sentir-me dona, amant i mare infinita. Sense fronteres. Per ser i fondre’m en un amb els que estimo.
Com em fonc amb cada onada que s’acosta i m’acarona. Com em sedueix el vent que em despentina salvatge. Com em nodreix el sol i la seva calidesa hivernal. Com em captiva l’aigua palpitant de la platja més transparent. Com em remou l’escuma blanca al trencar les onades sobre els peus glaçats i joiosos de sentir aigua, vida.
Viure i sanar, sanar i sanar… Fins a sentir-me poderosa i única. Fins que ja em senti part del paisatge.
