Banys de sol. Cures d’hivern.
El vent capriciós que em despentina a batzegades. I el sol deliciós que m’escalfa quan descansa la brisa hivernal.
La sorra que s’aixeca, em fa tancar els ulls i viatjar lluny i endins cap a mi.
El sol que enlluerna amb espurnes de foc i transforma en medicina l’aigua de mar.
Un cel blau, net, suau i intens que m’asserena.
La remor del mar que em gronxa càlida i profunda.
La línia de l’horitzó que es dibuixa neta i infinita. Esperant que el sol com cada tarda caigui com si fos ja per sempre.
Paisatges freds que emplenen d’escalfor l’ànima.
Dies d’una Llum que ressona a dins eterna.