Caure per desfer-te a bocins i reconstruir-te de nou. Pensant que saps cap a on vas i què emprendràs amb el que en quedi de tu, però sense tenir-ne la certesa.
Sentint que vols que el temps corri i corri per saber cap a on camines, què et depara en realitat la vida i si és allò que havies dibuixat en el teu imaginari.
Procurar gaudir del camí a cada passa, tot i no ser un sender en línia recta cap els somnis que esperes amb impaciència. Intentant aprendre a cada pam d’un camí que té corbes i que vols confiar, a vegades temorosa, que saps on et porta.
Intentant no perdre el centre. Estimant cada troballa. Sentint el dolor, que no patiment, que a vegades t’ofereix la vida.
I confiant, confiant plena de tu, que el guió de la vida t’acompanyarà a cada escena que necessites per omplir de sentit el teu viatge.
