Declaració d’intencions quan us conec per primera vegada.
Et recomano llegir-la si estàs pensant de començar un procés.
L’A. és una dona que va arribar a consulta en un moment que es sentia una mica perduda.
No sabia massa bé què volia fer amb la seva vida tot i que sempre ho havia tingut clar.
A més a més, feia uns mesos acabava de tenir un fill. Ja en tenia un altre més “gran”. Però aquest postpart l’havia remogut diferent.
L’A. S’estima a la seva família amb bogeria. I a l’hora sent que no pot amb tot. Troba a faltar el seu company. Enyora la relació que tenien abans i a la que no sap com tornar. Al mateix temps el vol lluny. No sap com apropar-se a ell. No sap com tornar al que tenien. Amb la seva mare s’ha entès bé sempre. Des que es mare, en canvi, no sap què ha passat i li costa molt més. La seva feina l’omplia però ara té molt dubtes. Es sent perduda.
L’A. Arriba. S’asseu. S’acomoda. Intercanviem mirades. Li dic el que us dic sempre quan arribeu per primera vegada a la consulta i que per mi és molt important.
Hola A. Si et sembla començo jo que és més fàcil.
Avui arribes aquí i vull que et facis a la idea que obres una porta.
Només véns a veure si aquest espai, si la persona que l’acompanya és per tu. Simplement dóna’t l’oportunitat de mirar si tota això ressona amb tu i connectem.
Llavors decideixes si vols continuar. Un cop tanquis aquesta porta avui, tu decideixes.
No puc agradar a tothom ni connectar amb tothom, li dic. Busca la persona amb qui connectis i si no hi ha feeling no és per tu. Una persona amb la que no connectes segur que no et pot ajudar.
Connectar amb tothom senzillament és impossible. I només cada persona quan acaba la primera trobada sap si és el seu lloc.
He sentit tantes vegades a persones que han estat fent un procés amb professionals que no es sentien del tot bé… Per mi és essencial. I per això és el primer que us dic.
Tornem a l’A.
Després li faig la primera pregunta a l’A. Quasi sempre la primera pregunta.
Li dic:
Ara que ja has obert aquesta porta, m’agradaria que m’expliquis què ha fet que vinguis aquí. Què t’impulsa a obrir una porta d’algú a qui no coneixes? Encara que algú t’hagi passat el meu contacte o em coneguis a través de l’experiència d’algú altre. Què et porta aquí a tu?
Aquí l’A. més llarg i extens em va explicar ben embolicat el que jo us he resumit al principi. M’ho va explicar tan embolicat com estava a la seva ment.
La ment embolica força la vida. Per sort, quan us acompanyo fem servir el cos i el focusing per a reconèixer la veritat que hi ha en el cos. I els nusos es van desfent. I tot es torna més fácil del que era l’inici.
Parlem una estona. Veiem quines són les coses més importants per ella. Mentalment vaig anotant què és el que necessita cuidar en primer lloc.
Miro que l’A. es senti cuidada, escoltada i important.
Totes tenim la necessitat de sentir que la nostra història és important. I és que cada història és MOLT important. M’agrada pensar que si faig alguna cosa en aquesta vida és això:
Ajudar a cada persona a que estimi la seva història. A que honri el seu camí. A que faci de les seves ferides, cicatrius.
Estimar la historia no és estimar el que ha passat. És estimar qui som amb el que ens ha passat.
Així caminem més lleugeres.
Més properes al plaer.
Més decidides.
Entenem d’on venim i on som. I això és imprescindible per decidir cap a on anem.
Tornant a la consulta. Després de parlar una bona estona. Després d’assegurar-me que he entès com es sent l’A. i el que necessita, juntes posem brúixola.
Li faig una proposta de què i com podem treballar en aquest espai. I com ho podem treballar per saber si es sent còmode. Per assegurar-me si és cap a on vol caminar.
Aquí acabem la nostra primera trobada.
Li dic que ara és moment que valori si aquest és el seu lloc. Si la direcció que marquem és la que necessita. I si la porta que ha obert és la seva.
L’A. no s’espera i em diu que vol començar. Ja vol marcar la següent data.
I així acaba la primera vegada que ens trobem amb l’A. Surt de la consulta amb una mirada diferent.
Una de les dones que arriben. I que poc a poc es despleguen.
No passa massa temps i les llavors van donant fruit.
Porto aquí aquesta història per a que sàpigues que les coses que ens passen a totes no són tan diferents.
Que al la clau està en les relacions i com ens sentim en elles.
Abraçar la teva història et porta a saber i comprendre com són les teves relacions.
Un aprenentatge que t’ajuda per sempre.
Aquesta setmana ha estat especialment bonica. Una setmana en que algunes dones m’han fet saber que la meva feina té sentit. Que el camí que han emprès les està portant a ser unes altres. A mirar-se i parlar-se d’una altra manera. En definitiva, a estimar-se i saber que mereixen.
Em recorden que té sentit el que faig. Que té sentit seguir-me formant.
I això li demano a la vida. Que pugui seguir fent créixer la meva mirada. I que la pugui posar al servei dels altres.
Si has arribat fins aquí gràcies.
Juntes és més fàcil.
Una abraçada
Gaudeix!
