Deixar-te ser. Estimar-te.

Horitzó

Dormint sobre meu sento que ja tens un any i que poc a poc et vas fent gran. Fent-te el teu lloc fora de mi. T’enyoro en part quan me n’adono i a l’hora em deleixo per veure’t créixer.

Gaudeixo de poder-te abraçar entre sospirs mentre dorms.

M’enamoren cadascuna de les teves respiracions, la teva pell suau i perfecta com tu, com has vingut. M’enamoren aquestes pestanyes que dormint tanquen els miralls de l’ànima mentre et retrobes amb tu en aquest son reparador.
M’enamora sentir el batec del teu cor, la teva calidesa, sobre meu, pell amb pell. M’omple la teva olor mentre acarono el teu cabell.

Em captiva la serenitat, la pau i l’Amor que desprens.

Reprimeixo les ganes d’abraçar-te més intensament per no trencar el teu son. Com si et volgués així amb mi ara i per sempre. Però sé que no pot ser.
Vas néixer per volar quan sigui l’hora i t’hi acompanyaré. Mantindré en secret que m’agradaria retenir-te. I cridaré al vent, al cel, al sol a la lluna i les estrelles que guiïn amb encert cadascun dels teus passos. I quan sigui l’hora, restaré quieta, contemplant a cada pas com et fas gran. Atenta per si em necessites. Però sobretot, agraïda pel que em regales.

Espero saber-ho fer fill meu. El meu cor sempre estarà en tu i amb tu mentre camines. Si et cal, no dubtis que estaré allà pel que faci falta.

Amb molt d’Amor.