El meu estiu ha estat confús. No sé si és cosa que a mi de tant en tant m’agafa per fer balanç. Si és la vida… Però aquest estiu…
…la confusió va passar a ser la sensació reina.
Com a bona controladora i capricorn que sóc em resisteixo profundament a la confusió. I quan et dic profundament, és profundament.
A més em resistia a la confusió, més es va instal•lar. A més em resistia, més gran es feia.
Així que li vaig fer lloc. Un dia li vaig dir: D’acord, estàs aquí. Et dono la mà.
Alguna cosa es va afluixar només donar-li la benvinguda.
I vaig passar a saber que venia d’una etapa on tenia totes les respostes. I que ara en començava una altra on només tenia totes les preguntes.
Era com ser en un paisatge de boira. No veia res davant meu. Això és la confusió per mi. Un paisatge de boira.
A estones amb el que passava dins meu em desesperava. Necessitava agafar-me a algun lloc segur. Sentia que el que eren els meus amarratges havien desaparegut. En la meva manera de viure certes coses estaven canviant.
En un moment de lucidesa, entre tota la confusió, em vaig dir un parell de frases que en aquestes situacions em calmen.
Confia. Darrera la boira, sempre hi ha el sol.
La vida et sosté.
Aquí també alguna cosa es va relaxar.
Era com saber que aquest paisatge de confusió no venia per quedar-se per sempre. Simplement estava allà, a l’espera que jo trobés nous punts de referència.
I els he trobat.
En mi, es clar.
Unes altres paraules que em calmen són:
No estàs sola estàs amb tu. No estaràs més bé amb ningú.
De fet, són les paraules que li canto a la meva nena interior quan necessita consol. I us asseguro que en aquest moment confús, a estones, en necessitava.
Sabia que era un consol que per més que el busqués a fora me l’havia de donar jo. Necessitava bressolar-me.
I entre paraules, balanceig i confiança he anat trobant nous punts de referència. Segueixen aquí les preguntes, però ja hi ha nous amarratges.
Segueixo sense tenir totes les respostes. Però ja he trobat on agafar-me.
La veritat, no sé molt bé perquè t’explico això. Venia per explicar-te una altra cosa. Però això és el que els dits han recordat.
Potser, si en algun lloc de tu hi ha un trosset que sent la boira present. Que està buscant nous punts de referència. Que sent que el lloc segur s’ha esvaït una mica. Et puc prestar les paraules que a mi m’han fet bé.
Tanca els ulls mira de dir-te:
D’acord Confusió, estàs aquí. Et dono la mà.
Confia. Darrera la boira, sempre hi ha el sol. La vida et sosté.
No estàs sola estàs amb tu. No estaràs més bé amb ningú. Sempre et tens.
Que tinguis un dia ple de Pau.
Una abraçada,
Neus
P.D: I mentre la confusió bullia a dins meu… A fora ha estat un estiu ple de mar, d’albades, de sortides familiars, de banys que hagués fet eterns, de somriures, de llàgrimes, de petons, de dubtes, d’inquietud i de confiança.
Ara, miro enrere i sento que el que m’ha permès poder viure l’estiu una mica millor, és parar, acollir i estar present amb el que passava a dins.
Qui sap. Potser alguna frase de tot el que escrit et serveix.
