Hi ha moments vitals que cal viure. Hi ha moments vitals que la biologia ha definit com a ritus de pas per preparar-nos i fer-nos créixer per allò que ve. Un d’ells és el part.
El part és un moment per sentir, omplir-se d’energia i expandir-te com poques experiències vitals permeten. És una dansa perfecta que orquestra cos ment i ànima i que aconsegueix, com mai, que cadascun estiguin al seu lloc i en equilibri perquè esdevingui el miracle: el naixement.
En el part, sembla que el fi és que neixi una criatura, però ens perdem. El trànsit i camí cap al naixement està dissenyat perquè abans ja del naixement, es pareixi la mare. Sí, abans que la criatura neix la mare. L’embaràs la gesta i el part li permet néixer junt al seu fill.
El part obre les portes de l’infinit, de tots els misteris de la vida, de les ombres més fosques i a la llum més poderosa i divina.
I mentre la dansa avança, si la mare es resisteix, la clau roman a la seva ànima. Però quan s’abandona als secrets del ritme i la dansa que els ancestres toquen, el món para i s’obre la porta a una dimensió infinita, màgica, atemporal, femenina, sinuosa, subtil, potent i que escapa a tota lògica.
I és aquí que ja poc a poc es desencadenen els miracles. Quan el tot s’apodera dels dos éssers abraçant-los perquè es sentin fosos en la unitat. Quan l’abandonament és tan gran que la ment ja no fa cap paper en aquest ball… Mare i fill, neixen.
Neix un fill diví a una nova vida.
Neix una nova mare que se sap capaç de tot, forta, connectada, divina i perfecta.
Neix, una família empoderada.
